Collbató

Collbató
  • MIDA DEL TEXT   

21:38  |  16/07/2024

Exposició amb l’obra de Ramon Rogent

  • Retrat de Ramon Rogent

    Retrat de Ramon Rogent

  • Retrat de Ramon Rogent

    Retrat de Ramon Rogent

11/12/2014

Al llarg d’aquest cap de setmana del 13 i 14 de desembre, i coincidint amb la celebració al municipi de la Fira de Nadal, tindrem la possibilitat d’aproximar-nos a l’obra del pintor Ramon Rogent a través de la mostra que trobarem a la Fundació Rogent —c/ Amadeu Vives, 11—. Allà s’exposa una selecció dels quadres de l’artista desaparegut prematurament, quan només tenia 38 anys, i estretament relacionat amb la nostra població. Rogent, a més de dedicar-se a la pintura també va conrear d’altres arts plàstiques com les vidrieres, el gravat, la il·lustració de llibres i l’escenografia.

Nascut a Barcelona al 1920, la trajectòria professional de l’artista s’inicia, després d’un breu pas per l’Escola d’Arquitectura i l’Escola Llotja, a partir del 1941 amb una marcada influència dels “fauvistes” Matisse i Dufy. A partir de 1943 va exposar a les sales Argos i Reig i els anys 1945 i 1947 va viatjar a Portugal on consolidà la seva pintura colorista molt propera a l’expressionisme. Entre les seves fites trobem haver format part del grup Lais, que presentà el “Manifiesto Negro” i de l’equip que va organitzar els Salons d’Octubre (1948-57). Com a membre de l’Associació d’Artistes Actuals va fundar els Salons de Maig (1956-69, en fou el president l’any 1958) i va pintar diversos murals a Barcelona, deixant inacabat el del Saló del Treball a l’Ajuntament de Barcelona que acabà el seu deixeble Bosco Martí.

Va ser l’autor de les escenografies i figurins de les òperes muntades pel grup Música de Càmera lligada a Juventudes Musicales, de les portades dels llibres de la “Nova col·lecció Lletres”, de gravats presentats a les biennals de Sao Paulo (1956) i Tòquio (1957) i de les vidrieres del Banco Central i de diferents esglésies catalanes com Molins de Rei o Rubí.

Molts dels seus quadres, especialment paisatges, tenen Collbató com a font d’inspiració.