Collbató

Els tubs de l’orgue de l’església de Sant Corneli van tremolar ahir seguint les filigranes escrites en pentagrames de més de 300 anys. I, sota les mans i els peus experts de l’Eudald Dantí, van tornar a la vida, i ens van parlar de la llunyania d’altres temps, d’altres societats; però amb la proximitat de les emocions, que ens fa igualment humans, siguem fills del segle XXI o del XVIII.

Bach i dos dels seus mestres, Buxtehude i Böhm, ens van parlar amb música i amb la potència dels tubs de l’orgue, amb una majestuositat que feia palesa la insignificant condició humana, com si el totpoderós es dirigís als assistents.

A banda de la impressionant sonoritat, la bellesa eterna de les composicions i la interpretació elegant i sentida, els assistents al concert van tenir un altre motiu per gaudir: Els tres pessebres d’en Ciscu, veí de Collbató, diorames farcits de detalls que representen indrets reconeguts de Collbató, convertits en Betlem per acollir el naixement. La contemplació de les delicades representacions i la cura posada en la seva construcció ja mereixien la visita. Així doncs, dues maneres, amb els sons o amb la imatge, de dialogar amb la transcendència.