Collbató

Semblava que no seria possible. El gran ruixat que tot just havia caigut sobre Collbató i va obrir les torrenteres de la muntanya feia previsible que s'hagués de suspendre el segon dia del festival. Però, amb una sincronicitat extraordinària, la pluja va aturar-se en el moment just i el cel es va obrir per indicar-nos el camí cap a les Coves.

La codirectora del festival, Angelina Esteve, ens va rebre a la porta d'entrada al món interior de la muntanya i va felicitar-nos per haver tingut paciència i fe, malgrat la meteorologia adversa. El premi seria compartir un moment especial, una celebració conjunta, amb la música d'Ustad Daud Khan i el ball de Dervitx Al-Andalus. Minuts després de l'hora inicialment prevista, va començar la cerimònia. I els giròvags van repetir el seu moviment infinit, girant contínuament com els planetes a l'espai, connectors entre cel i terra a l'interior de la muntanya màgica.

Després d'una tarda plena d'incerteses, la seva actuació, i la cloenda, a càrrec de la Carme Nalili, que ens va interpretar mantres, va relaxar les nostres ànimes per afrontar la baixada de la muntanya, el descens des de la dimensió espiritual del festival Gong, que s'acomiadava de nosaltres fins d'aquí a un any.