Collbató

La intenció de preguntar a la ciutadania de Barcelona sobre la gestió del servei de l’aigua ha provocat una forta oposició de la multinacional Suez que, mitjançant l’empresa Aigües de Barcelona, creada fa segle i mig, controla la gestió a la capital catalana. En aquest context, la plataforma en defensa de la gestió pública de l’aigua, Aigua És Vida, va organitzar ahir, al Museu Marítim de Barcelona, una jornada per explicar com tres municipis que han volgut recuperar la gestió pública d’aquest bé han hagut de lluitar aferrissadament contra alguna de les empreses que formen part d’aquest conglomerat multinacional.

Un dels casos era Collbató, que es va haver d’enfrontar amb Sorea, filial del grup amb una gran presència als municipis catalans i que gestionava el servei a Collbató des de feia dues dècades. El primer tinent d’alcalde i regidor d’acció territorial i mobilitat de Collbató, Josep Estradé, va llistar els entrebancs que van haver de superar per recuperar la gestió i la situació en què van trobar les instal·lacions.

Pel que fa a les instal·lacions, Estradé va explicar que “la xarxa era obsoleta, amb perdues de més del 60% de l’aigua que transportava, i trams de xarxa de menys de 10 anys d’antigüitat amb canonades no homologades”. La companyia privada havia deixat de fer servir els pous, motiu pel qual calia incrementar les compres d’aigua a l’exterior. Estradé va anunciar que el servei d’aigua cobreix actualment les seves necessitats en un 40% amb aigua dels pous de Collbató, quan només estava fent servir un 12% de recursos propis quan es va recuperar la gestió, i que gairebé aconseguiran l’autoabastament amb la posada en marxa de quatre pous més que l’empresa havia abandonat. També va avançar que, enguany, el consistori dedicarà 1 milió d’euros a la posada en marxa dels pous d’abastament i per a la sectorització de la xarxa i la implantació de la telelectura als comptadors; mesures aquestes dues que reduiran les pèrdues d’aigua a la xarxa i a l’interior de les llars, al facilitar la identificació de fuites gairebé en temps real.

Respecte a la lluita en el front judicial, Estradé va relatar que Sorea va intentar impugnar les decisions del ple i “en un gir ple d’ironia, va acusar l’ajuntament de pràctiques monopolístiques”. El regidor va explicar que la jutgessa que va estudiar el recurs de Sorea el va declarar “inadmès” en compartir els arguments de l’ajuntament. Per finalitzar la seva intervenció, Estradé va animar als ajuntaments a recuperar la gestió d’un bé públic com és l’aigua i els va recomanar que estiguin preparats “perquè seran citats als tribunals si ho volen fer”.

A banda de Collbató, a la jornada d’ahir es van presentar els casos de Valladolid i Terrassa que, per ara, és el municipi més gran de Catalunya que ha iniciat el procés per recuperar la gestió directa. Els dos responsables, María Sánchez, regidora de Medi Ambient de Valladolid, i Xavier Matilla, regidor de Terrassa, van coincidir en definir de “guerra sense treva” el comportament de la multinacional que, segons va afirmar Matilla, els feia sentit com “David contra Goliat”. El regidor egarenc va explicar que, en el seu cas, l’empresa els va sotmetre a una pressió en tres fronts (polític, jurídic i social) i va destacar com havia aconseguit fer creure als vilatans que qui els subministrava aigua era una empresa pública.