Collbató

Els organitzadors van rebre als participants al pàrquing de les Coves i els indicaven que pugessin en silenci per preparar-se per interioritzar les experiències que després escoltarien i sentirien.

A l'entrada es va fer la introducció, acompanyada del so del gong. La porta de les coves es va decorar amb uns plàstics blancs i negres que semblaven donar l'entrada a una nova dimensió, a la gran matriu de la cova que acolliria als assistents, com van explicar.

A la plataforma de la sala de la catedral de les Coves es van anar fent diferents recitals, lectures i balls. S'havia demanat al públic que no aplaudissin fins al final. Que tots els diferents exercicis formaven un tot i que no els havien d'interrompre.

Espectacular va ser l'actuació dels ballarins, que projectaven les seves ombres en moviment a les parets de les coves. Era espiritual, fantasmagòric al mateix temps que primigeni. També es va gaudir d'explicacions amb ombres xineses, una mica d'òpera, joves veus cantant i profundes reflexions que van finalitzar amb l'exercici que es demanava als assistents de posar la mà sobre el cor de la persona que tinguessin al costat. Un gest de cordialitat i unitat.

La jornada es va clausurar novament amb el so del gong. En silenci també, tothom va anar baixant les escales, il·luminant amb les llums dels telèfons. Un passeig final, en la foscor de la nit, que tancava el cercle de la tarda de concentració i reflexió interior.