Collbató

Joan Capella Jorba és el que podríem qualificar un collbatoní de soca-rel.

Membre d'una nissaga de Collbató establerta al mas de can Llates, quan en Joan va obrir els ulls per primer cop l'11 de setembre de 1935, can Llates regentava gran part de les terres de conreu situades al sud del terme municipal de Collbató, a tocar de can Martí-Joan i can Dolcet.

Joan Capella va créixer entre les tasques del camp i va aprendre a llegir i a escriure a l'escola del poble, amb quinze anys va fer d'aprenent a cal Ponis, l'única fusteria que hi havia al poble. Allí va anar descobrint els secrets de l'ofici, li agradava fer de fuster i en veure'l destacar en Joan Rogent li va proposar de treballar al taller d'orgues, feina que durant un temps va alternar amb la fusteria de Cal Ponis i els treballs de camp fins a convertir-se en el seu ofici, orguener.

Joan Capella va ser soci fundador del taller Blancafort-Capella que des de l'any 1963 va prendre el relleu al taller Rogent. Els inicis no van ser fàcils, pocs recursos i feina austera que es duia a terme de manera rudimentària un petit local del carrer Nou, que de mica en mica es va anant engrandint fins a ocupar quatre cases.

D'aquell taller en Joan va ser-ne el principal operari, fent-se càrrec de les tasques més complicades que son les de construir els secrets (peça que distribueix l'aire entre els tubs de l'orgue), a part d'altres tasques relacionades amb la fusteria i el muntatge d'aquests grans instruments.

Per les seves mans van passar més d'un centenar d'orgues nous i una trentena de restauracions, obres tan importants com els grans orgues de Santa Maria de Mataró, el del Sol Mayor a Marbella, el del Santuario de Torreciudad o el dels Jesuïtes de València...

Però potser l'instrument on va posar més il·lusió va ser l'orgue de l'església de Sant Corneli de Collbató, projecte dut a terme entre els anys 1979 i 1986 i en el que va participar tant en la construcció com en la seva gestió sent membre de la Junta de l'Associació d'Amics de l'Orgue fins que l'edat li va permetre.

Quan en Joan Capella es va jubilar l'any 2000, se li va fer un merescut homenatge amb l'assistència de la major part de persones que en l'àmbit personal i professional el van acompanyar.

Des de llavors, en Joan va estar ben ocupat alternant les seves dues passions: les tasques del camp, cuidant diversos conreus d'olivera i ametlla on sovint se'l podia trobar fent qualsevol de les innombrables tasques que el van mantenir actiu i en bona forma física, i per altra banda la dedicació a la família, cuidant especialment dels seus néts l'Oriol i la Marina i de la seva esposa Montserrat, al costat de les seves filles Mercè i Montserrat.

Joan Capella ens ha deixat el 14 d'abril de 2020, la família, els companys, i els orgues estem de dol en un moment que no ens és possible reunir-nos per acomiadar-lo, esperem que les circumstàncies ens permetin per fer-li l'homenatge que es mereix, us tindrem al corrent.