Collbató

Com que Collbató va variar el seu model de gestió l’any 2019, no hi ha cap recurs judicial presentat contra la fórmula actual de gestió de l’aigua, que continuarà sent pública.

L’Ajuntament ja va presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem el 16 de novembre de 2020 contra la sentència del TSJC, dictada el setembre del 2020 i que no es ferma.

Remunicipalització del servei i ofensiva legal del sector privat

El model de gestió sobre el qual es pronuncia el TSJC es produeix en el moment de la remunicipalització del servei de l’aigua de Collbató. L’1 de febrer de 2016, el ple de l’Ajuntament decideix, que, un cop finalitzat el contracte amb Sorea, empresa que pertany a Agbar, de la transnacional Suez, no vol continuar amb la gestió privada de l’aigua a Collbató i que, com a servei públic que és, cal que sigui gestionada públicament.

El ple encomana la gestió del servei a Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (GIACSA), un operador públic, i aprova la incorporació de l’Ajuntament al Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), que agrupa a diversos ajuntaments, i que té per objecte el servei públic d’abastament d’aigua.

A partir d’aquí, i com ha passat en totes les poblacions en què l’ens local ha optat per recuperar el servei, la multinacional duu a terme una ofensiva legal amb una bateria d’accions per judicialitzar el procés de remunicipalització, i intentar evitar que sigui efectiu o, com a mínim, dificultar-lo. És així que presenta un contenciós sobre el procés de remunicipalització de l’aigua a Collbató, que l’Ajuntament desestima en el ple municipal de 21 de març del 2016.

Una nova normativa legal

Un any després de la municipalització del servei a Collbató, entra en vigor la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic, que exigeix: 1) verificar que es compleix amb els requisits del control anàleg (és a dir, que l’Ajuntament té un control anàleg sobre el prestador del servei al que exerceix sobre els seus propis serveis o unitats), 2) que l’ens que rep l’encàrrec realitza la part essencial de l’activitat per a l’adjudicador que realitza l’encàrrec i 3) que el capital del mitjà propi sigui íntegrament públic si es tracta d’una societat mercantil.

Collbató està adaptat a la nova normativa des de l’any 2019

El 2016, quan remunicipalitza el servei, Collbató encarrega el servei a Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (GIACSA), una empresa pública. El 2016, l’Ajuntament no tenia control sobre GIACSA, així que, el 20 de maig de 2019, i per adaptar-se a la nova normativa, l’Ajuntament delega el servei en el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), que agrupa a diversos ajuntaments i que té per objecte el servei públic d’abastament d’aigua.

Collbató sí que té control sobre CONGIAC, per ser-ne soci en igualtat de condicions amb la resta de municipis que l’integren.

Per la seva banda CONGIAC té control efectiu sobre GIACSA per ser soci majoritari d’aquesta societat pública. A partir d’aquest canvi de relació, Collbató té control anàleg sobre GIACSA, i compleix amb tots els requeriments que demanava la nova normativa.

La sentència del TSJC no contempla la situació actual del model de gestió a Collbató

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fa referència a un model de gestió que ja no aplica Collbató. L’Ajuntament ha presentat un recurs de cassació a la instància superior, el Tribunal Suprem.

El model de gestió pública de l’aigua a Collbató no corre cap risc de ser invalidat perquè l’acord de ple municipal del 20 de maig de 2019 ja va deixar sense efecte l’acord de l’1 de febrer de 2016 sobre el qual es va presentar el recurs.

Ofensiva judicial per dificultar el funcionament dels gestors públics

Aquest procés judicial forma part de l’ofensiva dels grans operadors transnacionals privats que controlen el sector de l’aigua i que volen dificultar que les entitats públiques siguin les que es facin càrrec de la gestió d’aquest bé públic que resulta cada cop més escàs i, per tant, més estratègic. La tendència a la municipalització del servei està agafant embranzida, amb casos tan emblemàtics com el de París, i les transnacionals estan fent tot el possible per dificultar l’extensió del model de gestió pública de l’aigua.