Collbató
El Tribunal Contenciós Administratiu desestima la demanda presentada per la Delegació del govern espanyol contra l’Ajuntament
Façana de l'Ajuntament
Façana de l'Ajuntament
11/7/2013
El Jutjat Contenciós Administratiu 17 de Barcelona ha desestimat la demanda presenta per la Delegació del govern d’Espanya contra la declaració sobiranista i pel dret a decidir aprovada per l’Ajuntament de Collbató mitjançant una moció aquest passat mes de setembre. La interlocutòria considera així que el text aprovat és un “acte polític” i, que per aquest motiu, no es troba dins de l’àmbit de jurisdicció del tribunal. Entre les reflexions que recull el magistrat s’assenyala que "el principi democràtic i el pluralisme polític que garanteix la Constitució impedeix controlar l'expressió de voluntats, intencions o projectes, encara que no coincideixin amb el marc constitucional establert".El passat mes de setembre, amb més d’un 70% del suport del ple municipal, s’aprovava la moció que originava la demanda de la Delegació de govern. Aquesta instava al Parlament de Catalunya, entre d’altres qüestions, a que la cambra catalana sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional; a la creació d’una hisenda pròpia o a que les banderes oficials siguin la local, la senyera i fins al dia de la independència, l’estelada.
A continuació es pot consultar un extracte de la interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu 17 en la que s’argumenta el rebuig de la demanda presentada:
“L'examen de la moció de l'Ajuntament objecte del recurs ens porta a concloure, sens cap gènere de dubte, que estem en presència d'un acte polític, i en aquest sentit cal indicar que el principi democràtic i el pluralisme polític que
garanteix la Constitució impedeix controlar I'expressió de voluntats, intencions o
projectes, encara que no coincideixin amb el marc constitucional establert. Com
destaca el Tribunal Constitucional en l'ATC 135 /2004, de 20 d'abril (FJ 6), el debat politic «es absolutamente libre en su contenido», i això vol dir que és «libre también en sus conclusiones, si estas se formalizan en textos sin valor normativo». El mateix ATC 135 /2004 dedueix la conclusió que «cómo se traduzca normativamente el fruto del debate, si es que finalmente llega a traducirse en algo , es cuestión que no debe condicionar anticipadamente la suerte de ningún debate, so pena de negar al Parlamento la facultad de articular la expresión política en los términos que estime conveniente. »
Nogensmenys, convé citar la doctrina establerta en les SSTC 48 /2003, de 12 de rnarç, i 31 /2001, de 12 de febrer, en el sentit que la Constitució garanteix la difusió i I'expressió d'idees o projectes, sempre que sigui per mitjans polítics i d'acord amb
els principis democràtics. Doctrina de la qual és essencial retenir I'afirmació que:
«En nuestro ordenamiento constitucional no tiene cabida un modelo de "democracia militante, esto es, un modelo en el que se imponga, no ya el respeto, sino la adhesión positiva al ordenamiento y, en primer lugar, a la Constitución. Falta para ello el presupuesto inexcusable de la existencia de un núcleo normativo inaccesible a los procedimientos de reforma constitucional que, por su intangibilidad misma, pudiera erigirse en parámetro autónomo de corrección jurídica, de manera que la sola pretensión de afectarlo convirtiera en antijurídica la conducta que, sin embargo, se atuviera escrupulosamente a los procedimientos normativos».
Afirmació de la qual el Tribunal dedueix, com no podria ser altrament, que:
«cualquier proyecto u objetivo se entiende compatible con la Constitución siempre y cuando no se defienda mediante una actividad que vulnere los principios democráticos o los derechos fundamentales de los ciudadanos».”
