Collbató

Després d’una aturada en la celebració de la festa, en la segona meitat del segle XX, als anys 80, un grup de collbatonins va fer renéixer la tradició. Així, s’ha mantingut la dimensió tradicional de la festivitat, amb la presència dels animals, els carruatges i els traginers. Enguany, les persones voluntàries que hi han dedicat temps i esforços han aconseguit que Collbató torni a viure amb intensitat aquesta festa.

Divendres va tenir lloc el pregó, que va ser una ocasió per debatre el futur de la festa, i diumenge va ser el dia on els Tres Tombs van assolir tota la seva magnitud.

Un bon nombre de carruatges, de totes les mides i funcions, i la presència de genets i amazones, van omplir tot Collbató dels colors de la celebració des de primera hora del matí.

Al migdia, tots els traginers, i aquells veïns que van voler, van rebre la benedicció per als seus animals del mossèn Bernat Martorell.

Un cop finalitzats els actes, la vila va retornar a la normalitat, els traginers i les seves bèsties i carruatges van marxar i el diumenge viscut va quedar en el record de tots els participants.