Collbató

Acompanyada de la Núria Prades, altra escriptora molt apreciada a Collbató i que ha visitat en alguna ocasió al Club de Lectura, i de la regidora de Cultura, Mar Andreu, la Care Santos va convocar un nombrosíssim grup de lectores ansioses de comentar amb ella les seves opinions.

La Care Santos va explicar el seu modus operandi. És una treballadora perseverant amb un mètode, ja que escriu sempre escoltant peces de Bach que aconsegueixen aïllar-la del soroll extern i li permeten el grau de concentració que necessita per ordir les seves trames.

De les seves trames també va explicar que a ella, una novel·la lineal li resulta avorrida, per això construeix trames, per, textualment "complicar-se la vida".

Va defendre el fet que quan un lector segueix un autor, espera llegir un altre nou llibre d'ell del mateix estil.

Sobre la seva novel·la, les intervencions es van centrar en Reina, el personatge protagonista, tant de les afinitats com de les aversions que va causar en les lectores, així com del sentit de culpa per construir una bona carrera professional i com afecta el grau d'atenció que es dedica a l'educació dels fills. Arran del personatge també es va parlar de la masculinitat, de la paternitat, i de les investigacions amb psicòlegs que ha fet l'autora per tenir les eines correctes per desenvolupar els detalls de les trames. I també va avançar que està a punt de sortir la segona part de la novel·la, de manera que alguna de les trames que s'han apuntat i no resolt quedaran degudament explicades.

Sobre la seva tècnica, la Care Santos va fer el símil amb la cuina. El que costa de fer els primers cops, va sortint més fàcilment amb la pràctica i a més a més, quan ho tens per la mà, pots fer canvis, experiments, tornar-te més exigent. I va insistir novament en la perseverança. Ella imparteix alguns tallers d'escriptura que li han permès conèixer a gent talentosa però què no tenien la constància per a treballar.

En acabar, va recomanar alguns autors, com el Jonathan Franzen, i el seu llibre "Les correccions", o el Wilkie Collins, que li semblava molt millor que Conan Doyle o Dickens.

Després, el Club de Lectura va oferir un sopar-refrigeri on totes les participants van poder seguir la conversa, mentre sopaven informalment.