Collbató

A la reunió van participar l’alcalde, Miquel Solà; el regidor d’Acció Territorial, Josep Estradé; l’arquitecte municipal, Albert Relat, i la tècnica de l’Administració general, Beatriz Mirones, el redactor del Programa d’adequació de la Urbanització del Bosc del Missé (endavant PADUR), Salvador Milà, en representació de Milà Advocats S.L.P., i l’Associació de propietaris del Bosc del Missé. Va començar amb la intervenció de Salvador Milà, que va donar compte de la finalitat del PADUR, el qual és un instrument, de caràcter potestatiu, que té com a objectiu fixar les actuacions administratives necessàries per finalitzar i, si s’escau, completar les obres d’urbanització i d’instal·lació de serveis, a l’àmbit del Bosc del Missé, per tal que pugui disposar dels serveis urbanístics bàsics, entre d’altres el clavegueram, de forma que les parcel·les existents reuneixin les condicions necessàries per ser considerades com a solars susceptibles de llicència urbanística immediata i així poder gaudir de les mateixes condicions urbanístiques que qualsevol altra parcel·la del municipi.

En tot cas, aquest document estableix un marc previ als projectes d’urbanització i reparcel·lació que han de servir per endegar d’una manera econòmicament més factible la problemàtica històrica del Barri del Bosc del Missé, pel que fa als dèficits urbanístics.

Constitució d’una Comissió de Seguiment

El PADUR determina quines seran les obres d’urbanització mínimes a realitzar per tal que l’Ajuntament pugui recepcionar els sòls i passin a formar part del sòl urbà consolidat de la trama urbana de Collbató, igual que la resta d’urbanitzacions del municipi, i, en segon lloc, fomentar la participació dels veïns en tot el procés amb la constitució d’una Comissió de Seguiment que estarà conformada per un membre de consistori municipal, un membre de la Generalitat i deu propietaris de sòls del Bosc del Missé.

Aquesta Comissió de seguiment té com a objectiu la verificació del compliment del programa d’adequació, és a dir poder intervenir, fer propostes i supervisar totes les actuacions necessàries per completar la urbanització: projecte d’urbanització, projecte de reparcel·lació simplement econòmica, contractació, execució i recepció de les obres.

Es va destacar que el PADUR és el document que justifica que els propietaris de parcel·les de la urbanització no han de fer cessions de terrenys de cap mena –doncs els vials, equipaments i espais lliures ja van ser cedits a l’Ajuntament pels promotors inicials– ni tampoc han de satisfer a l’ Ajuntament l’equivalent econòmic al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

El PADUR també és un instrument necessari per poder sol·licitar ajudes de la Generalitat tant per la redacció dels projectes com per l’execució de les obres, sempre –això sí– que es faci una convocatòria a l’efecte, en el marc de les previsions dels Pressupostos de la Generalitat

Com determina l’article 12 de la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics és obligatòria l’audiència als interessats, i l’Ajuntament, per tal d’afavorir la transparència en el procés, ha publicat al BOP l’anunci d’exposició pública atenent que es va entendre important que qualsevol persona que volgués pogués efectuar aportacions, formular al·legacions, etc., encara que aquesta exposició pública no fos obligatòria per Llei.

El PADUR, que està essent notificat a tots els veïns de forma individualitzada i es va publicar, per decisió de l’Ajuntament, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el passat 9 de juny de 2020, perquè qualsevol altre interessat pugui formular al·legacions, serà aprovat pel ple de l’Ajuntament, un cop notificat a tots els interessats i resoltes totes les al·legacions que es formulin al respecte.

Un cop aprovat aquest PADUR, i quan es disposi dels instruments del projecte de reparcel·lació i d’urbanització, aquests seran aprovats inicialment, es notificaran individualment a tots els interessats i s’exposaran al públic per un període d’un mes. A la vegada es faran les consultes a les diferents administracions sectorials, com per exemple l’Agència Catalana de l’Aigua, el Ministeri de Fomento, etc. per tal que es pronunciïn sobre les seves competències.

El projecte d’urbanització té com a objectiu establir el tipus d’obres a realitzar i el pressupost màxim del contracte, que pot ser objecte de baixa durant la licitació.

Per la seva part el projecte de reparcel·lació –en la modalitat de reparcel·lació simplement econòmica– determinarà el repartiment dels costos a satisfer per cadascun dels titulars de parcel·les incloses dins l’àmbit, en proporció a la seva edificabilitat, sense que s’hagi de fer cap operació de reparcel·lació física –és a dir, no s’han de modificar les parcel·les.

Un cop resoltes totes les al·legacions a l’aprovació inicial, es procedirà a aprovar definitivament els projecte d’urbanització i de reparcel·lació, procedint tot seguit a la inscripció registral d’aquest projecte de reparcel·lació.

A partir d’aquell moment els interessats que ho vulguin, previ dipòsit de la garantia relativa a la quota estimada dels costos d’urbanització de cada parcel·la, podran sol·licitar llicències d’edificació, ampliació i qualsevol que s’interessi als solars i edificis dins de la urbanització.

La qüestió de quan es contractaran i iniciaran les obres d’urbanització i quan es cobraran les quotes urbanístiques, terminis per fer-ho, etc., són qüestions que decidirà l’Ajuntament, en funció de l’obra finalment escollida i una vegada complerts tots els requisits i tràmits anteriorment exposats. Igualment l’import definitiu de les quotes d’urbanització serà el que resulti del cost d’execució de les obres, quan siguin recepcionades.

Una de les qüestions plantejades per l’Associació de veïns és la raó per la qual l’Ajuntament no pot participar de la despesa derivada de les obres d’urbanització; en aquest sentit, van intervenir els tècnics municipals per advertir que únicament poden fer front a l’esmentada despesa aquelles persones que siguin titulars de sòls susceptibles d’ésser edificats (sòls privatius) i que l’Ajuntament no ho és i, en conseqüència, de participar en la despesa d’urbanització estaria infringint la llei.

Regularitzar una situació anòmala

La voluntat de l’Ajuntament és la de poder regularitzar una situació anòmala identificada des de fa anys, ja que en tot aquest àmbit falta completar els serveis urbanístics bàsics per ser considerat sòl urbà consolidat (gran part de la urbanització no disposa de clavegueram, part d’aquesta té l’asfaltat o les voreres altament deteriorades, etc.) i així puguin passar a formar part de la trama urbana de Collbató, de forma definitiva, com una part més del poble.

Finalment i respecte del tipus de projecte a realitzar (si de màxims o de mínims, com col·loquialment s’ha anomenat), un cop aprovat el PADUR, i si la situació pandèmica ens ho possibilita, s’efectuaran reunions amb els veïns seguint el format ja adoptat en la fase informativa, per tal de presentar-los-hi les diverses alternatives de tipus d’obres i instal·lacions d’urbanització, i que puguin fer propostes a l’Ajuntament sobre quina prefereixen que s’executi. En cas que, atesa la situació derivada de la COVID-19, no permetés realitzar reunions presencials, es plantejaria algun tipus de via alternativa al respecte.