Collbató

L’Ajuntament de Collbató i la Universitat de Barcelona han renovat pels pròxims tres anys el seu conveni pels treballs arqueològics a les coves Gran i Freda de Montserrat que van començar el passat juny de 2018. D’aquesta manera el grup de recerca SERP (Seminari de Recerques prehistòriques) de la UB ha rebut el suport del consistori, a través de la Regidoria de Cultura i Patrimoni, de forma que es podrà seguir desenvolupant les campanyes arqueològiques els anys 2021, 2022 i 2023.

El suport municipal consisteix, mitjançant un conveni de col·laboració, en proveir l’allotjament de tot l’equip d’arqueòlegs durant les campanyes d’estiu. A més, la col·laboració acordada permetrà, dins les jornades europees de patrimoni que tindran lloc a l’octubre a Collbató, organitzar visites guiades a les excavacions i comprovar sobre el terreny els treballs que s’hi realitzen.

El SERP-UB treballa des de 2014 en el  projecte de recerca Emmarcament i modernització del registre arqueològic de les Coves de Montserrat que, entre d’altres actuacions, inclou la realització de treballs arqueològics als jaciments prehistòrics de la Cova Gran i la Cova Freda.

Des de 2018 i després de gairebé 100 anys

Aquesta intervenció arqueològica es va iniciar el juny de 2018, però aquestes coves es van estudiar per primera vegada fa gairebé un segle, en una expedició de l’Institut d’Estudis Catalans el 1922.

L’excavació a la Cova Freda ha permès documentar durant aquests anys que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers pagesos, que hi estabulaven els primers ramats d’ovelles i cabres. A la Cova Gran també s’han trobat diversos testimonis d’ocupacions neolítiques (de fa entre 7.500 i 7.000 anys), i s’han recuperat fragments de la famosa ceràmica montserratina. L’estil montserratí, conegut a partir dels anys cinquanta com a ceràmica cardial, caracteritza les produccions ceràmiques dels primers pagesos que es van expandir pel Mediterrani des del Pròxim Orient.

Tot i així, una de les novetats principals va ser la constatació que a la Cova Gran també hi van habitar grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior final, un fet del qual fins ara no es tenia constància. Les principals troballes d’aquesta època, de fa entre 12.000 i 15.000 anys, han estat principalment eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida pels grups humans, com cérvols i conills.