Collbató

Amb aquesta ruta us proposem descobrir la meitat nord-oest del terme municipal, endinsar-vos en el parc natural i enfilar-vos fins al cim més alt del massís.
Partim del carrer Pau Bertran i agafem el camí de la Vinya Nova fins que trobem el trencall, a mà dreta, del camí Vell. Passem pel Casalot, restes del que havia estat una antiga posada tal com es reflecteix en els gravats dels segles XVI i XVII. Ens dirigim cap a la Taca Blanca, també anomenada llençol o senyera, un referent visual. Continuem caminant, tot trobant la Roca dels Polls, des d'on podrem gaudir d'impressionants vistes de la vila de Collbató, i les Voltes, un seguit de revolts i corbes que ens portaran fins a la Font Seca o del Miracle.
Aquest lloc dóna peu a la llegenda que tot seguit us expliquem:

“A mig camí de Montserrat entre Collbató i el monestir, hi havia una frondosa font d’aigua fresca. Tots els pelegrins l’aprofitaven per refer-se del cansament, apagar la  seva set i poder reprendre el camí. Però un dia, Veremond el Roig, senyor del castell de Collbató i home descregut i avar, envià dos servents a la font amb l’encàrrec de cobrar tribut a tot aquell que hi anés per beure o per proveir-se d’aigua. I així, aquell brillador quedà prohibit a la majoria dels pelegrins, que feien vot de pobresa.

Fins que un pelegrí, que pujava a la muntanya mig mort de set i de cansament, va voler beure de la font. Els criats de Veremond el Roig, en veure que no duia diners, el van fer fora d’allà, amenaçant-lo de mort si no continuava el camí. L’home a dures penes va arribar a l’ermita de Sant Miquel, i d’allà al Monestir, gràcies a la força que li donaven les seves pregàries. Quan va arribar al portal del monestir, va caure mig mort; però aleshores, d’una roca va començar a brollar aigua, que anà a parar als llavis del pelegrí i el va salvar. Des d’aquell moment, la font del malvat Veremond  es va assecar i l’aigua va sortir per la font del Portal o del Miracle, al monestir.” (llegenda popular)
    
Fins que un pelegrí, que pujava a la muntanya mig mort de set i de cansament, va voler beure de la font. Els criats de Veremond el Roig, en veure que no duia diners, el van fer fora d'allà, amenaçant-lo de mort si no continuava el camí. L'home a dures penes va arribar a l'ermita de Sant Miquel, i d'allà al Monestir, gràcies a la força que li donaven les seves pregàries. Quan va arribar al portal del monestir, va caure mig mort; però aleshores, d'una roca va començar a brollar aigua, que anà a parar als llavis del pelegrí i el va salvar. Des d'aquell moment, la font del malvat Veremond es va assecar i l'aigua va sortir per la font del Portal o del Miracle, al monestir." (llegenda popular)

Deixem el camí Vell, per agafar la drecera de Sant Joan o camí de Santa Caterina fins a l'ermita de Sant Joan. Arribats al Pla de les Taràntules, on hi ha l'estació del funicular i una exposició permanent sobre el parc natural, prenem com a referència la senyalització en direcció a Sant Jeroni. Seguim el camí Nou de Sant Jeroni, empedrat i en bon estat. Passem sota la roca de la Gorra Frígia; deixem a la dreta la Panxa del Bisbe, el Pla dels Ocells i, més endavant, el Cap de Mort. Arribem a l'ermita de Sant Jeroni, des d'on podem pujar les escales al cim més alt del Montserrat, amb el seu famós mirador.
Per tornar al punt de partida, baixarem pel camí Nou de Sant Jeroni fins a enllaçar, a la dreta, amb el camí del Pont, que descendeix molt dret fins al camí que va de la Vinya Nova al centre de la vila.

• Tipus de ruta: Gran Ruta
• Grau de dificultat: Mitjà
• Temps/Durada: 5 hores 30 minuts
• Desnivell: 800 m
• Usos: A peu
• S'utilitza ara: Si
• Accesos: S'accedeix a peu. No hi ha transport de tornada ni d'anada. Tot el recorregut es fa caminant.
• Estat de conservació: Bo
• Senyalització: Bona
• Indrets de gran valor: Ruïnes / Vistes Panoràmiques / Altres
  Restes del Casalot, ermita de Sant Joan, ermita de Sant Jeroni, mirador de Sant Jeroni
• Equipaments Complementaris: No n'hi ha
• Serveis turístics: No n'hi ha
• Recomanacions: Roba i calçat còmode. Material fotogràfic i de primers auxilis. Aigua.